És un estil de ball popularitzat a Nova York per ballarins afro-americans en una sala de ball anomenada Savoy Ballroom. A mitjans de la dècada de 1920 els ballarins de l'Savoy ballaven l'estil xarleston, incorporant elements d'altres estils. El Lindy hop va néixer quan aquests ballarins van començar a incorporar posicions obertes intercalant-les amb les tradicionals posicions tancades. El Lindy hop es va estendre per tots els EUA, i en el 1943, es va declarar el Lindy hop com "ball nacional". Amb el temps, el Lindy hop va evolucionar en una varietat d'estils de swing, com West Coast, Jive, Boogie Woogie, Balboa, Wendy, etc. Tècnicament, té un pas bàsic de 8 temps i es defineix a partir del seu patró bàsic de «swing out» En aquests patrons, l'estructura de ball té forma rectangular i allargada i els ballarins giren simultàniament sobre un eix central. Aquest eix tendeix a romandre en el mateix lloc en lloc de moure sobre la pista.